No hi ha hospitalitat sense acollida; no només és el primer acte del procés d’atenció, sinó també la qualitat de tota l’activitat. La seva apreciació està, més que en el fet de rebre, en la manera d’acollir.
Neix de la voluntat d’acceptar una cara nova; significa obrir-se a la realitat de l’altre, de la seva persona, de les seves vivències i de les seves expressions.
Pel que fa al tret qualificador de tota activitat comporta la pacient gratuïtat com la forma permanent de relació socioassistencial. És un valor interior, que exigeix el tenir cura perceptible de mostrar, amb diferents llenguatges, que es rep l’altre i que l’altre se sent acollit.
La nostra acollida és alliberadora en el sentit més ampli de la paraula. El propòsit, en rebre la persona que requereix l’assistència, és aconseguir, en la mesura del possible, la seva rehabilitació perquè pugui realitzar el seu projecte personal i, d’una manera o altra, arribi a reintegrar-se a l’entorn familiar, social i laboral propi o aquell que sigui més adequat.
En realitat, per a algunes d’aquestes persones que acollim, a causa de les seves característiques, els nostres Centres es converteixen en la seva llar. El compromís de tots és fer de cada centre un espai càlid d’humanitat i crear un ambient de família per als qui hi viuen, s’hi apropen o hi passen.
L’acollida és una condició de tot el teixit interpersonal, arriba a totes les relacions. La realitzem no només amb les persones ateses sinó també amb els seus familiars. La promovem entre tots els membres de la Comunitat Hospitalària. En aquest sentit, les germanes pretenen ser testimoni eloqüent i en tenim cura com a dimensió de les nostres diverses i múltiples trobades.